Recuva

L’altre dia vaig esborrar un arxiu sense voler i, com que tinc la mania de suprimir-los amb shift+del (s’esborren sense passar per la paperera) em vaig quedar sense.

Si algun cop heu eliminat un arxiu i a la paperera ja no hi és, hi ha una manera de recuperar-lo.

Els ordinadors no esborren els arxius sinó que els sobreescriuen. Quan eliminem un arxiu, l’ordinador el fa “invisible”, però encara continua existint físicament mentre no passi l’iman del disc dur per sobre la zona de l’arxiu i canviï la informació.

Per tant, quan perdeu alguna cosa, s’ha de procurar modificar el mínim possible el contingut del pc (no instal·lar res, no reiniciar, no esborrar més arxius, no moure carpetes…)

Executeu un dels molts programes de recuperació d’arxius que existeixen, i amb una mica de sort podreu tornar-lo a tenir!

Un que us recomano perquè és gratuït, lleuger i fàcil d’utilitzar és el Recuva.

Instal·leu-lo i no tindreu cap problema per fer-lo servir.

Grava música com s’ha fet tota la vida

Recordo que quan era petit , quan sentia una cançó que m’ agradava  per la radio, posaves rec al cassete i ja tenies la cançó…llàstima que es gravava tot el so de l’entorn: la típica moto, el cotxe que pita, la mare que crida, el cop de porta, el timbre, el telèfon… sempre hi havia alguna cosa que espatllava la gravació.

Avui en dia, si t’agrada una cançó que soni pel altaveus de l’ordinador, també pots gravar-ho: una música d’un video del youtube, d’una pel·lícula, de l’spotify, d’una radio online…

Només necessites un petit programet (per fer-ho una mica més decent que amb el gravador del windows) i configurar la sortida de so.

A la barra inferior, a al dreta, trobem l’altaveu per on graduar el volum de so del pc. Si cliquem 2 cops ens surten totes les opcions de so (micro, cd…).

Si anem a opcions i a propietats, en trobarem amb una pantalla on posa “ajustar volumen de”:

Seleccionem gravació i cliquem acceptar. Seguidament ens sortirà un nou panell més petit on podrem seleccionar si volem que gravi el que reprodueix (stereo mix) o el que capta amb el micro (microphone).

Seleccionem l’stereo mix i regulem el volum.

Ara ja podem entrar al programa d’audio que tenim i començar a gravar la pista.

Un programa molt útil per aquests casos és l’Audacity (gratuït). Si vols tenir la pista d’audio en format mp3, baixa’t també l’arxiu “Lame” i a l’hora de guardar, ves a fitxer/exporta.

Optimitza el rendiment

Si vas amb windows, segur que t’has trobat milers de cops que es lent obrint i tancant l’ordinador, fent anar els programes…i com més temps passa, pitjor és. I és que el windows es va carregant de merda amb el temps i al final l’única solució viable per anar per feina és formatejar-lo de cap a peus.

Però us deixaré algun petit truc que us pot ajudar a optimitzar una mica la velocitat del pc.

El primer consell és que no omplis l’ordinador perquè sí. Malgrat tinguis memòria disponible, l’ordinador fa servir part del disc dur com a memòria virtual per treballar quan se li acaba la ram.

Aquesta memòria es pot configurar fàcilment accedint al panell de control/sistema.

A opcions avançades trobarem l’apartat rendiment, que és on podem configurar l’ús de memòria.

Un cop aquí, a la pestanya opcions avançades, anem a l’apartat de Memòria virtual i cliquem a canviar.

Apareixerà una finestra amb totes les particions del disc dur que tinguem (C: D: E: ….) i a la C: (per defecte) tindrà assignada la quantitat de memòria virtual utilitzada.

El millor que podem fer és evitar l’ús de memòria al sector C i que ho faci a un altre, per exemple al D, degut a que el windows sol estar instal·lat a la C per defecte.

Passos  a fer:

1.Seleccionar la unitat D i marcar l’opció tamany personalitzat. A tamany inicial i màxim posarem el mateix: el doble de la ram del pc. En el meu cas tinc 2GB i posaré 4000MB.

2. Seleccionar unitat C i marcar l’opció “sin archivo de paginación”. Clicar a “establir”.

Un cop fet, es reiniciarà l’ordinador i millorarà el rendiment de la màquina.

Bloqueig de webs

No se si això és útil o no… però és interessant saber que pots bloquejar pàgines web d’un ordinador per tal que ningú que hi tingui accés pugui veure-les, sempre que siguis l’administrador del pc.

Un aspecte que pot arribar a fer útil aquest mètode és el bloqueig d’alguna pàgina de publicitat que et surti sovint i et molesti.

La solució és aquí:

C:\WINDOWS\system32\drivers\etc

En aquesta direcció hi ha l’arxiu sense extensió anomenat “hosts”.

Pots obrir aquest arxiu amb el notepad i veuràs una explicació sobre ell (totes les línies que comencen per # es consideren comentaris i no es computen)

Al final dels asteriscs, hi haurà una línia que dirà:

127.0.0.1       localhost

que identifica el teu pròpi equip amb la ip corresponent.

Aquí s’hauria d’acabar la llista si no tens algun programa que ho optimitzi limitant l’accés a pàgines web potencialment perilloses (per exemple l’Spybot, que afegeix l’explicació # Start of entries inserted by Spybot – Search & Destroy).

A partir d’aquí podem bloquejar l’accés a qualsevol web escrivint a sota de la última línia el següent:

127.0.0.1       www.hotmail.com

(l’espai que hi ha entre el 127.0.0.1 i cada web és un tabulador)

Així podem limitar l’accés a les pàgines que vulguem.

Un cop realitzat, guardem i ja podem tancar el notepad.

El navegador no serà capaç de connectar-se a les webs afegides!

Ja hi som un altre cop!

Malgrat aquesta aturada estiuenca, intentaré revifar el blog Zoelita tan bé com pugui expicant algunes “merdes vàries” (m’agrada aquesta expressió) útils per anar pel món!

Per començar, un dels programes que ja fa un cert temps que ha sortit al mercat, és l’Spotify.

En una entrada anterior n’havia parlat, però ara aportaré una informació interessant pels qui el vulguin tenir.

Si mai us l’heu intentat baixar, necessiteu que algu us inviti, enviar un mail perquè us arribi una invitació (que no arriba mai) o bé pagar per un compte premium.

Això és un problema molt fàcil de solucionar gràcies a que el webmàster va deixar una porta oberta a la pàgina:

https://www.spotify.com/en/get-started/

Ves aquí i podràs registrar-te amb un minut, baixar-te el programa i começar a escoltar la música que vulguis.

Seguint amb el fugu…

No tothom pot cuinar fugu en un restaurant. Només una persona que hagi estat preparada de forma adequada té el permís legal per poder preparar una recepta d’aquest peix. Per aconseguir el títol, es necessiten 2 anys o més d’aprenentatge amb un xef ja llicenciat que els fa de tutor. Un cop passat aquest temps, els aprenents han de fer un examen davant del departament de Sanitat de la regió a la qual pertanyen, que consta d’una prova escrita de dues hores, una d’identificació de cinc espècies de peixos globus d’entre una dotzena en 3 minuts i finalment la preparació del peix, separant les parts verinoses de les comestibles i fent una bonica presentació, en  tan sols 20 minuts de marge

Només el 35% dels aspirants aconsegueixen passar l’examen, on s’han d’obtenir 100 punts de 100, i poder cuinar pel públic de la seva regió. Un cuiner amb llicència a Tokyo no podrà cuinar a Osaka si no es treu el títol allà.

Només cal veure aquest video per saber que els cuiners de fugu no són xefs qualssevol:

Tetrodotoxina

En un post anterior, vaig parlar dels verins més letals que existeixen i m’agradaria aprofundir amb un dels més curiosos, del qual recentment n’he fet un treball: la tetrodotoxina (TTX)

La TTX és una neurotoxina que bloqueja de forma específica els canals de sodi, que es troben entre altres llocs, en les membranes neuronals, i són les responsables de la generació de potencials d’acció, els quals, en última instància, produeix la transmissió nerviosa.

Per tal de bloquejar aquestes transmissions neuronals, la tetrodotoxina competeix selectivament amb el catió de Na⁺ hidratat per entrar dins els canals de Na⁺ i bloquejar així aquests conductes elèctrics de ió Na⁺ actius del teixit nerviós. Així evita la difusió d’aquests ions Na⁺ a través del canal, sense afectar aparentment el flux de ions K⁺ que passen pel seu canal corresponent.

La TTX és més gran que l’ió Na⁺ i conseqüentment, l’enllaç TTX-canal Na⁺ esdevé molt fort degut al col·lapse que la toxina provoca a la proteïna. El flux d’ions Na⁺ és bloquejat mentre espera la lenta difusió de la TTX pel canal; s’ha de tenir en compte que mentre els ions Na⁺ hidratats s’uneixen reversiblement pel canal en un nanosegon, la TTX està enllaçada durant vàries desenes de segon.

Tot aquest alentiment del procés provoca un bloqueig en la conducció dels impulsos nerviosos a través de les fibres nervioses i els axons i per tant, les neurones son incapaces de produir potencials d’acció i no poden produir impulsos nerviosos que permetin la contracció dels músculs.

I d’on ve aquest verí?

Doncs el contenen, entre altres espècies, la del peix globus: sí! aquell peix que quan l’ataquen s’infla!

I és que aquest peix és un menjar molt preuat pels japonesos i tan sols els millors cuiners (amb un títol certificat i tot) poden tallar legalment aquest peix.

Diuen que el truc és deixar una mica de verí a la carn per tal que es noti com un adormiment a la llengua i els llavis i et provoqui una petita sensació de lleugresa.

Però per aconseguir això s’ha de ser tot un expert i, malgrat tot, encara sorgeixen varies intoxicacions anuals per culpa d’aquest verí.

Això, però, és una de les gràcies de degustar l’anomenat “fugu”: un repte entre tu i el peix!

Bé, més que un repte, potser és la confiança que diposites en l’experiència del cuiner…jeje

No és mort!

El passat dijous 30 de abril els tècnics del CERN van baixar cap a les instal·lacions subterrànies de l’LHC  l’últim iman que calia canviar de l’accelerador, el qual va sofrir una important averia el setembre de l’any passat, quan al calibrar-lo a una energia de 5TeV, uns defectes en les connexions entre imans en el sector 3-4, van fer perdre a la màquina la superconducció i es va produir una fuga d’heli a través del túnel.

Aquest iman canviat es tracta d’un quadrupol, un tipus d’iman que s’utilitza per focalitzar el feix de partícules, a diferència d’altres com els dipols, que es limiten a corbar la trajectòria dins de l’anell. En total s’han canviat 53 imans que han hagut de ser reparats o substituïts. Ara el CERN haurà de fabricar nous imans per tal de tenir substituts per aquests  ja utilitzats.
L’LHC té un total de 9300 imans i cada classe s’utilitza per optimitzar la trajectòria, tant en precisió com amb compactació, dels paquets que formen cada feix (amb 2808 paquets formem un feix i cada paquet està compost d’uns cent mil milions de protons, que donen més de cent mil voltes per segon a l’anell).

Podríem comprar aquests imans amb un sistema òptic convencional on els dipols serien els prismes que desvien la direcció del feix, els quadrupols, les lents que focalitzen el  feix  i els sextupols, octupols i decapols serien els encarregats de corregir problemes de focalització, cromàtics…que apareixen equivalentment en els sincrotrons quan tractem amb  feixos de partícules .

Les connexions d’imans han sigut revisades i s’han instal·lat nous sistemes de prevenció d’incidents, capaços de detectar resistències de nano-ohms en les unions dels imans.

Si hi tornés a haver un fallo d’aquest tipus, la instal·lació de noves vàlvules de seguretat, reduiria la gravetat dels danys.

Segons va anunciar el CERN, està previst que l’LHC torni a posar-se en marxa durant la tardor d’aquest any i que ho faci de forma continuada fins que s’hagin acumulat les dades suficients com per anunciar els primers resultats.

A quadrupole magnet in the LHC tunnel

Ens tenen a tots controlats!

En aquesta pàgina podeu veure una foto de la presa de possesió de Barak Obama el dia 20 de gener de 2009 a Washington.És una foto creada a partir de 220 imatges capturades amb una càmera Canon G10 de 14,7MP. El resultat és una foto de 1474 megapíxels (59,783 X 24,658 pixels): una resolució 295 vegades superior a la que podem obtenir amb una sola fotu d’una càmera normaleta de 5 megapíxels.

Per comprovar-ho, augmenta el zoom amb el “+” o un doble click amb el ratolí sobre algun lloc en concret, espera que es carregui, i podràs distingir cada persona de la múltitud amb una nitidesa impressionant!

Una sola imatge i la capacitat de identificar un milió de persones!!

http://gigapan.org/viewGigapanFullscreen.php?auth=033ef14483ee899496648c2b4b06233c

Però i com es fa per aconseguir això?

Doncs senzillament comprant un suport anomenat Gigapan Epic, que té vàries versions per tal d’adaptar-se a diferents models de càmera.

Es prepara la càmera sobre el suport com si es tractés d’un tres peus, i es configura marcant l’angle superior esquerra i l’inferior dret de l’àrea que volem que capti la nostra panoràmica.

A partir d’aquí, l’aparell calcula les fotos que ha de fer per aconseguir la fotografia: centenars o milers, si cal. Una vegada calculat, comença a fer fotos automàticament gràcies al braç robotitzat, ordenant-les per files i columnes.

Per assegurar que la panoràmica es vegi correctament haurem de configurar la càmera posant la configuració en mode manual (exposició, balanç de blancs, enfoc bloquejat…), la màxima distància focal (és a dir, el zoom al màxim per tal de que cada imatge sigui molt específica i obtenir la màxima resolució un cop ajuntades) i les fotos han de ser de la millor qualitat possible.

Un cop fetes les fotos, el software Gigapan Stitcher s’encarrega d’ajuntar-les per tal que quedin ben equilibrades aconseguint aquestes panoràmiques tan al·lucinants.

Consulta la pàgina de gigapan.org i podràs veure diverses imatges de més d’un gigapíxel generades amb aquest robot.

Pilotes amb efecte!

L’altre dia vaig recordar un golàs que va fer el brasiler Roberto Carlos en un mundial de futbol contra la selecció francesa, on la pilota descrivia una paràbola impossible abans d’entrar per la dreta de la porteria i el porter F.Barthez es quedava mirant-se-la incrèdul sense poder-hi fer res.

Però com pot ser que una pilota de futbol pugui fer un efecte com aquest? Doncs el físic i químic alemany Heinrich Gustav Magnus en va trobar l’explicació:

L’efecte Magnus explica per què el moviment de gir d’un sòlid determina la seva trajectòria en el si d’un fluid. Aquest efecte és producte de diversos fenòmens com el principi de Bernoulli i el procés de formació de la capa límit en el flux situat al voltant dels objectes en moviment.

Suposem que colpegem una pilota de tal manera que provoquem que es desplaci en l’aire, però a la vegada gira sobre ella mateixa, creant un flux turbulent al seu voltant.

A causa del conegut efecte Venturi, la pressió de l’aire es menor en aquells punts on la velocitat de flux es major i major on la velocitat és menor. Per tant, en l’exemple del dibuix, degut a que la velocitat de l’aire (que va en contra del moviment de la pilota) és major a la part inferior de l’esfèric (es suma la velocitat del moviment de rotació amb el de la de l’aire que xoca contra la pilota), la pressió en aquesta zona serà menor que a la part superior, i per tant l’esfèric experimentarà una força dirigida cap avall que farà toqui el terra abans del que ho faria si no existís aquest efecte Magnus.

De la mateixa forma, si la pilota girés sobre l’eix vertical que passa pel seu centre, podria desviar-se cap a un costat o l’altre, depenent del sentit de gir.

A la imatge inferior podem veure el perfil de velocitats: la pilota es desplaça cap a la dreta mentre es veu afectada per un gir en el sentit de les agulles del rellotge.

Aquí teniu el gol que em va fer investigar sobre aquest efecte. Realment impressionant!