Pilotes amb efecte!

L’altre dia vaig recordar un golàs que va fer el brasiler Roberto Carlos en un mundial de futbol contra la selecció francesa, on la pilota descrivia una paràbola impossible abans d’entrar per la dreta de la porteria i el porter F.Barthez es quedava mirant-se-la incrèdul sense poder-hi fer res.

Però com pot ser que una pilota de futbol pugui fer un efecte com aquest? Doncs el físic i químic alemany Heinrich Gustav Magnus en va trobar l’explicació:

L’efecte Magnus explica per què el moviment de gir d’un sòlid determina la seva trajectòria en el si d’un fluid. Aquest efecte és producte de diversos fenòmens com el principi de Bernoulli i el procés de formació de la capa límit en el flux situat al voltant dels objectes en moviment.

Suposem que colpegem una pilota de tal manera que provoquem que es desplaci en l’aire, però a la vegada gira sobre ella mateixa, creant un flux turbulent al seu voltant.

A causa del conegut efecte Venturi, la pressió de l’aire es menor en aquells punts on la velocitat de flux es major i major on la velocitat és menor. Per tant, en l’exemple del dibuix, degut a que la velocitat de l’aire (que va en contra del moviment de la pilota) és major a la part inferior de l’esfèric (es suma la velocitat del moviment de rotació amb el de la de l’aire que xoca contra la pilota), la pressió en aquesta zona serà menor que a la part superior, i per tant l’esfèric experimentarà una força dirigida cap avall que farà toqui el terra abans del que ho faria si no existís aquest efecte Magnus.

De la mateixa forma, si la pilota girés sobre l’eix vertical que passa pel seu centre, podria desviar-se cap a un costat o l’altre, depenent del sentit de gir.

A la imatge inferior podem veure el perfil de velocitats: la pilota es desplaça cap a la dreta mentre es veu afectada per un gir en el sentit de les agulles del rellotge.

Aquí teniu el gol que em va fer investigar sobre aquest efecte. Realment impressionant!

Reacció oscil·lant

S’anomena reacció oscil·lant a una reacció que no assoleix l’equilibri sinó que passa de reactius a productes i torna a comença el cicle però sense aconseguir arribar finalment a un estat d’equilibri. Seria com el moviment d’un pèndul, ja que mai s’atura al mig sinó que passa d’un costat a l’altre i retorna a la posició inicial.

El descobridor d’aquesta reacció fou Boris Belousov, que s’adonà a la dècada dels 50 que una mescla de bromat potàssic, sulfat de Ceri (IV), àcid malònic i àcid cítric, la concentració dels ions de Ce (IV) i Ce (III) oscil·lava, fent canviar el color de la reacció des de groc a incolor. Això és degut a que el Ce(IV) és reduït per l’àcid malònic a Ce(III), i són oxidats de nou a Ce(IV) pels ions de brom.

Belousov va fer dos intents de publicar la seva descoberta però va ser refusada perquè no va saber explicar en detall els resultats. Més tard, l’any 1961, un estudiant anomenat A. M. Zhabotinsky  va redescobrir la seqüència i al final el seu treball va ser acceptat quan va fer una conferència a Praga al 1968.

Algunes reaccions BZ

La reacció de BZ és en essència una reacció redox en la que s’oxida l’àcid malònic per bromats en un medi àcid.

Constitueix una mescla reactiva bastant complexa:

• Àcid malònic
• Àcid inorgànic, que pot ser el sulfúric
• Una sal que aporti ions bromat (BrO₃^-)
• Una sal que aporti ions bromur (Br^-)
• Una sal de ferro (Fe²⁺)
• Una solució aquosa

S’utilitza un indicador redox, la ferroïna, que fa que els ions de Fe²⁺ donin una coloració vermella i al oxidar-se a Fe³⁺ apareix un solució de color blavós.

Aquí teniu un exemple d’una reacció rellotge que va dur a terme el meu company Pep Anton Vieta.

No us perdeu el seu blog Pepquimic si voleu veure algunes reaccions tan especteculars com aquesta!

Merci Pep!

Societats científiques

Una societat científica és una associació d’especialistes o erudits d’una branca del coneixement de les ciències en general. Aquesta organització els permet reunir-se, exposar els resultats de les seves investigacions, comparar-los amb els dels seus companys, especialistes del mateix tema, amb la finalitat de difondre els seus treballs a través de publicacions especialitzades.

Algunes acadèmies de ciències importants són:

Acadèmia nacional de ciències dels EUA

La guerra civil dels EUA va provocar la necessitat de crear una acadèmia nacional de ciències i Abraham Lincoln així ho va firmar el 3 de març de 1863. Es van nombrar els 50 primers membres duran la cerimònia, els quals procedien, la majoria, de la American Scientific Lazzaroni, una xarxa informal de científics que treballaven a Cambridge, Massachusetts.

Acadèmia dei Lincei

Acadèmia de ciències italiana amb seu a Roma. Fundada al 1603 per Federico Cesi, va ser escenari de la incipient revolució científica de l’època. Per aquesta acadèmia hi han passat membres tan importants com Galileo Galilei i Albert Einstein entre altres.

Royal Society of London for Improving Natural Knowledge

Societat científica més antiga del Regne Unit i una de les més antigues d’Europa. Es va fundar a l’any 1660, encara que prèviament un grup de científics ja es reunia amb certa periodicitat. Un dels membres i president més destacats que hi va passar fou Isaac Newton.

La més famosa de les associacions en l’àmbit de la química és:

IUPAC

La International Union of Pure and Applied Chemistry és una ONG internacional dedicada a l’avenç de la química. Té com a membres a les societats de química i és l’autoritat reconeguda en el desenvolupament   de normes per a la denominació de compostos químics, mitjançant el seu Comitè Interdivisional de Nomenclatura y Símbols (Interdivisional Commitee on Nomenclature and Symbols). És un membre del Consell Internacional per la Ciència (ICSU).

Museus amb molta ciència!

Uns dels espais més interessant per viure la ciència en directe, amb experiments espectaculars i explicacions detallades de cada un, són els museus.

Hi ha molts museus de ciències en el món i no són tant lluny com ens pensem. A més d’ensenyar ciència, aquests museus permeten l’obtenció de molta bibliografia científica i gaudir de la ciència amb experiments en viu i fins i tot en alguns amb la teva participació. Sovint el millor per entendre moltes de les teories científiques és veient experiments on s’apliquen!

Alguns exemples de museus propers són:

Cosmocaixa (Barcelona): Està dividit en diferents parts en funció de l’àmbit científic tractat, des de biologia (el Bosc Inundat) fins a l’astrofísica (Planetari bombolla), passant per la geologia i la física.

Museu de les Ciències Príncep Felipe (València):  Al bell mig del museu hi penja un magnífic pèndul de Foucault, un dels més llargs del món. Aquest pèndul és molt típic dels museus científics i demostra que la Terra està en constant rotació.

Casa de las Ciencias (La Corunya):  Destacables el planetari i tres plantes d’exposició amb experiments físics, exposició temporal i actualitat científica.

Clicant aquí podem trobar enllaços a webs d’alguns dels museus més importants del món.

Museu de la ciència de Londres

Revistes sobre ciència

El món de la informació científica és realment estrany: No té cap mena de sentit que siguin els científics qui produeixen i ofereixen gratuïtament la matèria prima que alimenta les revistes sense que, a canvi, tinguin accés lliure als seus continguts. La majoria de investigacions que es porten a terme en el món es realitzen gràcies a fons públics. En canvi, les publicacions les realitzen empreses privades que tan sols en permeten la difusió mitjançant el pagament de subscripcions que barates no són.

I ara també està de moda que quan estàs subscrit a una revista t’arribi en paper i en digital, quan amb digital te’n podrien oferir una altra de la mateixa empresa i segur que s’agrairia més.

Però bé, així va el món!

Hi ha moltes revistes científiques però en destacaré les més importants:

Science (AAAS): De periodicitat setmanal, el seu objectiu principal és la publicació de troballes d’investigació recent. Science és també coneguda per les seves science-related news, que és una publicació sobre política científica i altres assumptes sobre les ciències i la tecnologia. Cobreix un ampli rang de disciplines científiques, però té especial interès en les ciències de la vida.

Nature: És una de les revistes més antigues i reconegudes de l’àmbit científic, de periodicitat setmanal, però no es dedica a cap camp en concret de la ciència sinó al coneixament en general, tot i que la seva àrea principal és la biologia. L’editorial, però, ha anat creant noves publicacions més especialitzades sota la marca Nature, com Nature Neuroscience, Nature Physics i Nature Chemistry, entre d’altres.

La revista és llegida per científics i investigadors de tot el món sent la major part dels articles exposicions de treballs d’investigació molt tècnics.

A Espanya, es publiquen algunes revistes de divulgació científica, però no tan sèries com les anteriors. Un exemple, és la Muy interesante, revista mensual de divulgació i ciència popular que abasta des de la biomedicina i l’astrofísica a la psicologia i la història. Té un estil periodístic i divulgatiu, accessible a qualsevol lector.

Una bona base de dades on podeu trobar revistes científiques ordenades per àrea de treball, és aquí.

Preguntes curioses

Avui revisant els mails antics, n’he trobat un que m’ha fet gràcia. Són una sèries de preguntes que no et deixen indiferent! Aquí en teniu un recull de les que m’han semblat millor:

- Perquè el sol aclareix el cabell i enfosqueix la pell?

- Perquè les dones no es poden pintar les pestanyes amb la boca tancada?

- Perquè mai s’ha vist en els titulars d’un diari “Endeví guanya la loteria”?

- Perquè no hi ha menjar per gats amb gust de rata?

- Quan surt al mercat una nova marca de menjar per gos amb millor sabor, qui l’ha provat?

- Perquè s’esterilitzen les agulles per les injeccions letals?

- Perquè les ovelles no s’encongeixen quan plou i, en canvi, els jerseis de llana sí?

- Perquè els apartaments es diuen així si estan tots junts?

- Fins on es renta la cara una persona calba?

- Perquè pitgem més fort els botons del comandament a distància quan s’està acabant les piles?

- Perquè rentem les tovalloles si les fem servir quan teòricament estem nets?

- Perquè les dones amb les corbes més aerodinàmiques són les que ofereixen més resistència?

- Si el món és rodó i li diguem planeta, si fos pla es diria, rodoneta?

- Perquè quan anem amb cotxe i no veiem alguna cosa, afluixem el volum de la radio?

- Si un advocat embogeix, es pot dir que ha perdut el judici?

- Què conten les ovelles per poder dormir?

-Perquè les cireres negres són vermelles quan estan verdes?

- On és l’altra meitat de l’Orient Mitjà

- Perquè quan plou aixequem les espatlles amagant el coll? Que potser ens mullem menys?

- Perquè per apagar el Windows s’ha d’anar al botó inici?

Reflexionem-hi si us plau , reflexionem-hi!